Valoració de final de curs

HAS PROGRESSAT EN

• Competència en la gestió de la informació i competència digital: desenvolupament d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació amb l'ús de la tecnologia de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

• Competència social i ciutadana: el contacte habitual amb els mitjans (impresos, audiovisuals o digitals) permet conèixer la realitat social en què vivim i prendre consciència dels drets i obligacions que intervenen en l'exercici de ciutadania en una societat plural i democràtica.

• Competència aprendre a aprendre: a través del contacte amb la realitat social i acadèmica, l'ús reflexiu de la llengua i l'ús de les TIC, l'estudiant pot desenvolupar les habilitats per continuar l'aprenentatge de manera eficaç i autònoma, d'acord amb els seus objectius i necessitats.

• Competència d'autonomia i iniciativa personal: la creació i disseny de textos periodístics tant en treball d’equip de redacció com en  treball individual, permetrà l'adquisició de la consciència i l'aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com responsabilitat, perseverança, autoconeixement i autoestima, creativitat, autocrítica, control emocional i la capacitat de triar i aprendre dels errors.

HAS DE MILLORAR

 • Competència en comunicació lingüística: desenvolupament de la capacitat per comprendre i produir textos diversos (notícies, reportatges, entrevistes, articles d'opinió, cròniques, comentaris, monografies acadèmiques, etc.), d'una manera coherent, adequada, ben cohesionats i correctes en valencià.

 Empar Ibáñez

Article d'opinio Jordi Évole

Si ets un partit que ha fet retallades, com va fer el PSOE, i després critiques a un altre partit per fer retallades, com està fent el PP, potser algú no t'entengui, que no entengui que això sigui compatible. I si no t'entenen, és possible que cada vegada et votin menys. I si ets un partit amb aspiracions de tornar a governar, que et votin menys igual és un problema, i dels grossos. I si a més de criticar les retallades del Govern, resulta que el teu líder formava part del Govern que va retallar abans, no t'estranyi que aquestes crítiques semblin menys creïbles. 

Nota de la professora: ACÒ NO ÉS UNARTICLE D'OPINIÓ!
Opinio:
Jo penso que té tota la raó perquè si el PSO aquesta criticant el PP per fer retallades i el PSO també ha fet retallades per això no veig cap sentit a la crítica del PSO perquè ells en el teu temps passat també van fer retallades. I això pot baixar vots a un partit que pot governar com és el PSO

ELS GÈNERES PERIODÍSTICS

Els gèneres textuals relacionats amb el periodisme es classifiquen segons la funció que desenvolupen: informativa o interpretativa (o valorativa). Així, doncs, tenim:
Els gèneres informatius : s’informa de manera objectiva. Exemples: la notícia i l’entrevista. (La crònica i el reportatge són gèneres mixtos (o híbrids ); és a dir, combinen la informació amb valoracions o interpretacions de l’autor del text.) .
Els gèneres interpretatius o d’opinió : se’n fa una valoració dels fets. Exemples: l’article d’opinió, l’editorial, la carta al director...


Els gèneres informatius
La notícia


La notícia és un text narratiu que informa d’un fet o d’un esdeveniment de l’actualitat de forma objectiva.
• Contingut de la notícia
  La notícia s’estructura a l’entorn de sis preguntes bàsiques (les 6w):
  qui? (la protagonitza), què? (ha passat), quan ? (s’ha produït), on? (ha succeït), per què? (ha passat), com? (s’ha esdevingut). Amb tot, però, no sempre es té prou informació per respondre totes aquestes qüestions.
  Aquesta és una estructura fixa, de piràmide invertida; és a dir, la informació es disposa de més a menys importància.

• Estructura de la notícia
  La notícia presenta tres parts: el titular , l’ entrada (o lead ) i el cos .
  .El titular : exposa de forma clara el contingut de la notícia.
  Pot anar acompanyat de/d’:
  .avanttítol : situa el lector en el context necessari per entendre la notícia. No hi figura sempre.
  .títol : presenta la informació fonamental.
  .subtítol : completa o aclareix la informació que conté el títol. No hi figura sempre.
• L’ entrada és el primer paràgraf, escrit en negreta o amb un cos de lletra més gran, que facilita les dades bàsiques de la notícia, ampliades al cos. Conté el qui i el què , però també hi poden figurar la resta de preguntes.
• El cos de la notícia sol presentar la resta de preguntes i desenvolupa els fets complementaris en diversos paràgrafs. Cada paràgraf conté una informació diferent. Si la notícia és molt llarga, sol contenir titolets (en negreta) amb l’objectiu de facilitar-ne la lectura i la comprensió.

• Aspectes lingüístics de la notícia
  
  
• Funció del llenguatge predominant: referencial (o informativa).
• .Ús denotatiu del lèxic.
• .Sintaxi predominant: oracions coordinades i subordinades substantives i adjectives (ordre sintàctic: subjecte+verb+complement).
• .Ús del mode indicatiu (3a persona).
• .Modalitat oracional: enunciativa.
• .La llengua de redacció: clara, precisa i correcta (varietat estàndard, és a dir, varietat comuna).

El reportatge


• El reportatge és un text expositiu d’extensió variable que explica uns fets que el periodista (un reporter) ha presenciat o ha investigat directament. Respon a dues situacions comunicatives diferents: amplia un fet d’actualitat, o desenvolupa un tema concret que desperta l’interès del lector.
• Estructura del reportatge El reportatge sol presentar:
  .un titular : presenta el tema del reportatge.
  .una entrada (no sempre): la primera part del text, que condensa el tema. L’entrada ha de ser atractiva  perquè té la finalitat d’incitar a la lectura del reportatge.
  .el cos de la informació: conté les dades dels fets narrats (causes, conseqüències, testimonis, declaracions, entrevistes...). També pot incloure diversos titolets, fotografies, gràfics, mapes... El paràgraf final sol resumir-ne la idea central.
  La crònica
  La crònica és un relat periodístic que informa sobre uns fets ocorreguts en un espai de temps concret. L’autor de la crònica narra els esdeveniments recents dels quals és testimoni i hi afegeix alguns elements d’interpretació i de valoració personals. La crònica sol ser complementària d’altres notícies sobre esdeveniments produïts de forma imprevista (per exemple: segrestos, atemptats, catàstrofes naturals...) o de forma previsible (les seccions fixes dels diaris: cròniques polítiques, esportives, culturals...).
• L’estil de la crònica és més lliure que el de la notícia. El cronista sol incloure-hi les sis preguntes bàsiques, però amb l’ordre que considera adequat, i el suport gràfic de fotografies, de gràfics... per exemplificar i detallar la informació.

• Estructura
  L’estructura de la crònica és semblant a la de la notícia:
  . titular informatiu: pot constar d’avanttítol, de títol i de subtítol, o només de títol.
  . entrada (no sempre): primer paràgraf, sovint escrit en negreta, que presenta les dades bàsiques de la crònica.
  . cos : desenvolupa la informació. També conté elements subjectius de l’autor de la crònica, i, doncs, hi figuren recursos com els adjectius valoratius, les comparacions, les metàfores... Si la crònica és llarga, sol incloure titolets.
  Tipus de cròniques:
• Segons el tema de la crònica, parlem de cròniques polítiques, culturals, esportives, socials... Segons els mitjà de comunicació, parlem de cròniques audiovisuals i de cròniques escrites.

L'entrevista

• L'entrevista és un diàleg extens i a fons que manté el periodista amb un personatge prestigiós o d'actualitat. L'objectiu és aconseguir el màxim d'informació sobre la persona o el tema en què ell està qualificat. Les entrevistes poden ser de dos tipus.
  •  L' entrevista de personalitat : té l'objectiu de revelar el món interior d'una persona rellevant; se centra en els aspectes més representatius del seu tarannà i de la seva obra o activitat professional. Va precedida de dades biogràfiques. Les preguntes poden anar barrejades amb dades i comentaris. No es transcriu el diàleg al peu de la lletra i el text pot reproduir les variants lingüístiques de l'entrevistat.
  •  L' entrevista d'opinió : se centra en les manifestacions i comentaris que una persona qualificada fa sobre una matèria determinada. L'eix de l'entrevista no és tant la personalitat de l'entrevistat com el tema. Va precedida de la presentació de l'entrevistat. El text ha de ser formal i no ha de reflectir les varietats lingüístiques.

ELS GÈNERES D'OPINIÓ

• La funció dels gèneres d'opinió és crear un parer, favorable o desfavorable, sobre un fet recent per tal d'influir positivament en la consciència de la ciutadania. Els comentaristes són testimonis directes d'aquests esdeveniments i els interpreten, els relacionen, en busquen referents i n'emeten judicis. Els periodistes no interpreten un fet informatiu de manera arbitrària; són professionals que segueixen unes normes deontològiques; però darrera d'una opinió hi ha una determinada d'interpretar el món, és a dir, una ideologia. Sempre s'ha de distingir la dada objectiva del comentari personal.

L'editorial

• L'editorial és l'article d'opinió o de fons que, sota l'òptica de la direcció del periòdic, reflecteix les grans orientacions del diari i fa palesa la seva ideologia; mai no va signat. L'estructura de l'editorial és la següent:
  •  La introducció: anuncia el tema, el relaciona i el contrasta amb els fets de l'actualitat.
  •  El desenvolupament: exposa la tesi i els arguments
  •  La cloenda: evidencia la interpretació de l'editorialista. Hi apareixen judicis, opinions i contrastos.
  Entre les diverses classes d'editorials, cal destacar-ne les següents: el didàctic (pretén instruir el lector), l'interpretatiu (presenta conclusions que no són definitives) i l'objectiu (exposa només dades comprovables).

L'article d'opinió

Els articles d'opinió exposen anàlisis, crítiques i valoracions sobre fets i temes actuals d'interès general. Hi ha articles d'opinió de col·laboradors habituals del mitjà de comunicació i altres de col·laboradors més o menys esporàdics, entesos en els fets o situacions que comenten. L'estructura d'un article és molt diversa. S'acostuma a seguir la tipologia textual expositiva o argumentativa. Els raonaments són divulgatius. El títol pot suggerir el to de l'article: humor, informació crítica, etc. Hi ha quatre tipus d'article d'opinió:
•  El comentari : és un article concís que té un espai propi en el diari o revista. El redacta un periodista habitual del mitjà i els temes són molt variats. De vegades el comentari pot aparèixer de manera simultània amb una notícia informativa sobre el mateix tema.
•  La columna : és un article que ocupa una o dues columnes impreses del mitjà informatiu. El columnista treballa habitualment al diari en el qual té reservat un espai una o dues vegades per setmana. Acostuma a ser un personatge de prestigi, que gaudeix de la confiança de la direcció i és afí a la línia editorial i a la seva ideologia. És el gènere periodístic més personal i l'estil pot ser molt variat. La tribuna lliure tracta qualsevol tema i el columnista pot fer-hi les conjectures que trobi oportunes per crear un estat d'opinió.
•  La col·laboració : és l'article d'opinió més extens. La direcció l'encomana a col·laboradors versats en alguna matèria.
•  L' acudit : és l'expressió d'una opinió en què l'especialista mira l'actualitat des d'un punt de vista crític i incisiu.

Les cartes a la direcció

Les cartes a la direcció exposen crítiques, denúncies, comentaris, felicitacions, etc., sobre fets o qüestions d'actualitat. No han de superar les vint línies i han d'anar signades. S'hi respecta el registre lingüístic i, si s'escau, s'hi fan les esmenes ortogràfiques adients.

La crítica

La crítica és una modalitat del gènere d'opinió que consisteix en una ressenya informativa i avaluadora d'una obra. L'encapçala una fitxa, que conté les dades més rellevants tant de l'obra com de l'autor o autora. El tipus de crítica que publiquen els mitjans informatius són: de literatura, arts plàstiques, música, espectacles i temes diversos (moda, gastronomia).

EXAMEN:  dia 6 de juny

El Valencia se estrena con adidas i amb victoria

El València va vèncer al Hong Kong Rangers per 3-1 (amb gols de Vinicius, Parejo i Alcàsser) i 1-0 al Vila-real (amb gol d'Alcàsser de penal) i es va adjudicar el trofeu LFP World Challenge. El primer gol del davanter brasiler i la gran actuació del punta de Torrent, el més actiu demostrant que no té por de la inversió de Peter Lim ja que s'ha guanyat amb el seu treball una fitxa a l'equip, van ser les dues úniques pinzellades en uns partits més propis de la pretemporada. 

El retorn a la feina serà el 7 de juliol, el dia en què començarà la pretemporada. L'equip realitzarà un stage a Alemanya del 9 al 19 de setembre i s'estan tancant dates per a una gira per Sud-amèrica a finals del mes de juliol.

COPIES I TRADUEIXES MAL!!!

Russafa veurà limitada l'obertura de nous locals per reduir els sorolls i les molèsties

La Comisión de Urbanismo del próximo lunes propondrá sotmetre a informació pública la modificació del pla especial de protecció de l'Eixample-Russafa Sud-Gran Via amb l'objectiu de regular la implantació de noves activitats recreatives i establiments públics a la zona. Amb la modificació del planejament l'ajuntament vol posar límit a la proliferació excessiva de locals d'oci, bars i terrasses a Russafa, evitant en el possible el risc d'una nova zona acústicament saturada (ZAS) com les de Xúquer, Juan Llorens, Menéndez Pidal .  


La Junta de Govern Local va aprovar el passat mes de setembre una moció conjunta a proposta de les regidories de Contaminació Acústica i d'Urbanisme, per tal que es realitzaran els estudis necessaris per a determinar la necessitat de regular el creixement controlat i sostenible dels locals d'oci i restaurants a Russafa.
La Comissió d'Urbanisme també donarà compte de l'aprovació definitiva del Pla de reforma interior de Benimàmet i estimarà parcialment un recurs contra càrregues del PAI Camí de Moncada .

El Valencia Basket gana la eurocopa

Valencia basket  levantó el tercer título europeo de su historia. La Eurocopa es naranja por méritos propios ya que es el equipo que más veces ha ganado este título. Los de Perasovic se llevan la Eurocopa por la puerta grande. Aplastó al temible Unics Kazán en su propia casa por 12 puntos.

Així, i tal com va succeir en la Fonteta, l'últim quart va sobrar. Però aquesta vegada literal. La celebració havia començat a la Fonteta deu minuts abans d'acabar-final. . El gran favorit amb els seus grans estrelles, humiliat en el seu fortí. Però això no és l'important. L'important és que València és campió i que el curs vinent jugarà el segon millor torneig del món. I amb total mereixement. 

El València basquet la propera temporada serà jugués la eurolliga.

Gigs es retira després de 24 temporades al Manchester United

El galés Ryan Giggs, entrenador-jugador del Manchester United, es va acomiadar com a futbolista de la seva afició a Old Traford en el partit que va enfrontar el seu equip amb el Hull City, ajornat de la trenta quarta jornada de la Premier i que va concloure amb victòria local per 3-1.

Giggs, que va assumir el càrrec d'entrenador del United el passat 22 d'abril, després de la destitució de David Moyes, va sortir al terreny de joc d'Old Trafford en el minut 70 del partit, en el lloc de Tom Lawrence i ja amb 2-1 en el marcador. 
    

L'ovació a Giggs, de 40 anys, es va poder sentir en tot l'estadi. El galés ha completat, al llarg de la seva carrera, de partits amb la samarreta vermella del Manchester, amb el qual ha anotat 168 gols.